"Mentre mirem 22 imbècils rere una pilota que estan a sou del sistema (un sistema que ens oprimeix, nihilitza, banalitza i atonta) segueixen caient bombes sobre Gaza"
El futbol professional és l'expressió màxima de la immundícia del capitalisme, la cara més fosca i explícita del sistema en tots els sentits, i qualsevol comparació amb el futbol, com comparar-ho amb el que està passant a Palestina no pot ser demagògica. El futbol és l'únic (juntament amb Tele5 al país veí) que aconsegueix asseure a la major part de la població al sofà uns quants dies sense ni tant sols provocar cap tipus de remordiment; quan a fora està caient una que ni l'expliques.
Vaig dir Gaza com podria haver dit la gent que ha perdut els seus drets, la seva casa, i en alguns casos la vida, per culpa d'aquest mundial a Brazil mateix; o com podria dir la gent que ha perdut els seus drets, la seva casa, i en molts casos la vida, per culpa d'aquesta crisi-estafa en el nostre país.
El futbol és l'eina, el mitjà, la teoria posada en pràctica i la conseqüència més dràstica i interdependent del capitalisme. El màrqueting, la publicitat, els mitjans de comunicació -una part important del periodisme-, la majoria d'empreses preciades (empreses vinculades al món d'internet, o d'altres internacionals, com CocaCola, Pepsi, o marques de cotxe, com Ford, Hyundai, Audi, o fins i tot quan veus un anunci d'H&S, el putu xampú que fem servir diàriament), els bancs i la majoria de caixes (no cal que expliqui en aquest punt el drama dels desnonaments, les preferents i tota la màfia políticobancària) i, per descomptat, els governs, la sanitat, els serveis socials; estan lligats directa o indirectament al futbol, i tots ells s'agenollen davant seu. Messi, com Núñez, Millet, Montull, i tants altres hauria de ser a la presó, però en comptes d'això, va corrent pel món feliç i content.
Els deutes que els clubs de futbol tenen amb les arques públiques podrien pagar les retallades de tota la crisi i acte seguit, seguiríem tenint diners per invertir en sanitat, educació, transport públic i serveis socials. I quan mires el futbol a un bar què fas? Consumir Estrella Damm, una de les empreses catalanes que més diners defrauda a Catalunya, i que després encara hem d'agrair que ens faci campanya amb els seus super anuncis "mediterràniament". Fa temps que intento no prendre res Damm, és difícil perquè el país està muntat perquè te la trobis a cada cantonada, però si tots féssim un esforç potser ajudaríem a aturar l'espoli constant que suposa plegar-se a la família de Demetrio Carceller.
En fi, és així, el futbol professional és el dimoni del sistema i el que permet que segueixi existint com a tal. Evidentment el capitalisme té molts altres agents que el fan ser com és, i no sóc jo economista com per fer segons quines valoracions teòriques, però el que em sembla evident en veure el nostre entorn és que fins que no eliminem la refutuda importància estratègica, econòmica, social i cultural del futbol, no canviarem res d'aquest país, ni del món. És que ningú s'enrecorda de quan Nike va ser denunciada mundialment per abús de menors a costa d'engruixir a cost zero les seves fàbriques? I qui treballava a Nike? Sandro Rosell. Ole tu. I després aquest, presideix el Barça, i fa contractes amb Qatar Foundation, propietària d'una part molt important del petroli del planeta, que a més forma part d'un país on els drets humans són fum, i que financia guerres i governs en guerra a parts iguals, només per seguir enriquint les seves pròpies elits extractives.
Compte, aquestes guerres són les mateixes que financia La Caixa (que patrocina la selecció Espanyola -ja veus tu com de català és el no gens bo Isidre Fainé), l'estat espanyol, Bankia i tota la colla d'entitats bancàries i administratives que serveixen només als interessos empresarials dels colegues de despatx dels qui es diuen "representants del poble" amb una dignitat i legitimitat propera a zero. Unes elits extractives, d'altra banda, les d'aquí, que es defensen amb bufets d'advocats que després defensen ni més ni menys que a la mateixa infanta Cristina quan la institució de la monarquia a perdut ja tota la seva credibilitat. On queda la deontologia d'aquests advocats? Potser l'estan perdent, o potser deuen massa favors. Sí, Quatrecases també serà cridat a declarar per la CUP-AE en la comissió contra el frau fiscal.
Compte, aquestes guerres són les mateixes que financia La Caixa (que patrocina la selecció Espanyola -ja veus tu com de català és el no gens bo Isidre Fainé), l'estat espanyol, Bankia i tota la colla d'entitats bancàries i administratives que serveixen només als interessos empresarials dels colegues de despatx dels qui es diuen "representants del poble" amb una dignitat i legitimitat propera a zero. Unes elits extractives, d'altra banda, les d'aquí, que es defensen amb bufets d'advocats que després defensen ni més ni menys que a la mateixa infanta Cristina quan la institució de la monarquia a perdut ja tota la seva credibilitat. On queda la deontologia d'aquests advocats? Potser l'estan perdent, o potser deuen massa favors. Sí, Quatrecases també serà cridat a declarar per la CUP-AE en la comissió contra el frau fiscal.
I tot plegat per no parlar del negoci del món de les apostes, les travesses, etc... que és un camí de llarg recorregut; si no, perquè 'bwin' és el patrocinador del Real Madrid? Què va passar a Itàlia no fa tants anys? Quantes sospites de maletins hi ha hagut a la LFP els últims 10 anys?
I encara em deixo tot el tema dels drets d'imatge, aquí és "últim tonto" i tots a pagar. Sempre, per descomptat, beneficiant als equips més ben situats (bàsicament Farça i Mandril) i la resta, a buscar-se la vida. Sí, fins i tot en el món del futbol professional hi ha classes i classes. Classes dominants, i classes empobrides. I sinó, que li preguntin a l'afició del Múrcia, que hagut de baixar de divisió per deutes, però a primera divisió tenen els mateixos deutes ni no n'han tocat ni un d'equip.
I em deixo, potser, una de les coses més importants, la masculinització que suposa el futbol. El futbol està concebut per homes, perquè el juguin els homes, i perquè el vegin els homes. I fins que això no es reverteixi de veritat (és lamentable les nul·les informacions que rebem del futbol femení, i quan les rebem, les rebem com una anècdota) no avançarem com a societat.
I encara em deixo tot el tema dels drets d'imatge, aquí és "últim tonto" i tots a pagar. Sempre, per descomptat, beneficiant als equips més ben situats (bàsicament Farça i Mandril) i la resta, a buscar-se la vida. Sí, fins i tot en el món del futbol professional hi ha classes i classes. Classes dominants, i classes empobrides. I sinó, que li preguntin a l'afició del Múrcia, que hagut de baixar de divisió per deutes, però a primera divisió tenen els mateixos deutes ni no n'han tocat ni un d'equip.
I em deixo, potser, una de les coses més importants, la masculinització que suposa el futbol. El futbol està concebut per homes, perquè el juguin els homes, i perquè el vegin els homes. I fins que això no es reverteixi de veritat (és lamentable les nul·les informacions que rebem del futbol femení, i quan les rebem, les rebem com una anècdota) no avançarem com a societat.
Davant d'aquest sistema atroç, qualsevol cosa que puguem fer enlloc de mirar el futbol, segurament quedarà a anys llum del que significa o suposa el futbol en si mateix.
Ara bé, a banda de tot aquest món dels milions i l'espectacle hi ha un altre món, que és el de creure en un projecte i viure'l sense esperar res a canvi per al bé de la gent. Comentava fa un moment que va ser el meu germà qui sempre em va estirar cap al futbol. És un cas que em serveix per exemplificar a què em refereixo quan parlo d'aquest altre món. El meu germà és president d'un club de futbol d'un poble al sud de Catalunya que just acaba de pujar a 3a catalana. En el club del meu germà, ni ell, ni els jugadors, cobren res per jugar. Juguen en un camp de sorra a l'antiga perquè no hi ha gaires diners per pagar-ne més, però en poc temps, han aconseguit rescatar l'equip del final de 4a catalana per pujar-lo a 3a, i no només això, si no que a més han creat una escola de futbol (digues-li "masia" si voleu) que ha fet vibrar a tots els nens de la comarca.
Aquest darrer any, el de l'ascens, han aconseguit mobilitzar tot el poble a tots els partits de la temporada i ha estat l'empenta de la gent del poble el que ha tirat endavant tot l'equip. I això, sense cobrar ni un duro per enlloc. Aquest cas és un exemple d'integració, que ha ajuntat gent radicalment diferent en el poble, gent nouvinguda (gent del nord d'europa, gent del continent africà, persones vingudes de llatinoamèrica...) i han sabut vincular famílies senceres al club per tirar-ho endavant. I això, en temps de crisi, crec que és molt heroic. La secció femenina de l'equip també és tant important com la masculina, i quan parlen de l'equip parlen de totes les persones que viuen el club. Les entitats del poble també s'hi han vinculat i han contribuït a fer un poble més cohesionat, més enxarxat, amb més força de poble.
Així doncs si el futbol ha de servir per això, si el futbol ha de servir per fer xarxa i cohesió social, benvingut sigui, però si el futbol ha de servir perquè els de sempre se segueixin enriquint, siusplau pleguem veles i apaguem les teles. El dia que hi hagi una final de Champions i ningú, ningú, ningú l'estigui mirant, aquell dia haurem guanyat la partida. Si voleu veure futbol aneu a veure els partits de 3a catalana que són molt més emocionants.
Per la resta, la lluita continua.
