La #ViaCatalana, #EncerclemLaCaixa i altres debats de l'#11S

Què voleu que us digui, portava dies cansat de sentir i veure coses de la #ViaCatalana i l'ANC, i que sí, que és tota una demostració de força, un pas més cap a la independència, però... independència de qui? Del principat de Catalunya? D'un Estat Català en el que tot segueixi igual? No, no, fent bo el lema de la campanya, del que es tracta és de canviar-ho tot[1].

I aleshores va aparèixer a la meva pantalla una nova piulada de @PConstituent amb un nou projecte: #EncerclemLaCaixa[2]. I de dins meu va sortir com una mena de veu que deia "ara t'escolto, ara ja sé de què estem parlant".

Consti que no és la meva intenció deslegitimar l'ANC o fer-ne campanya en contra i molt menys d'Òmnium Cultural: seria una ximpleria posar-me en contra d'algú que en gran part treballa pel mateix que jo. Al mateix temps tampoc crec que hagi de justificar les meves reticències a participar activament i decididament de qualsevol acte que promoguin sense ser-ne crític i no oblidar uns anhels que no veig representats en aquestes organitzacions. 

El cas és que poc després de la piulada vaig començar a compartir-ho, i de cop, sense esperar-m'ho gaire, vaig comença a rebre un munt de respostes en contra de la campanya d'encerclar la caixa. Deien que el dia 11-S només s'havia de sentir una sola veu, la del poble que vol la independència, que això era barrejar coses que no tocaven en un dia tant assenyalat, que hi ha 364 dies més per a fer-ho. D'altres ho van criticar també perquè creien que és una estratègia, i algú, fins i tot, deia que Procés Constituent volia boicotejar la cadena humana, i en general el camí cap a la independència. 

Se'm van encendre les alarmes i em vaig preguntar si és que existeix una dicotomia real entre alliberament nacional i alliberament social, i malgrat que més d'un del comentaris anaven a favor que ambdues lluites vagin unides, seguien defensant que una protesta d'aquest tipus deslluiria la via catalana.

L'argumentari habitual sol ser dual sobre la diferenciació entre lluita social i lluita nacional. D'una banda hi ha l'opinió que primer hem d'aconseguir la independència i després ja decidirem quin país volem, i l'altra, ni millor ni pitjor, que hem de lluitar per la independència perquè al lluitar per ella ja estem lluitant implícitament per una societat més justa que és la que tindrem amb la independència. Jo aquí anava recordant a Cesk Freixas cantant que "un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent"[3] i em preguntava de nou de quin tipus d'independència parlem.

Per començar, independència de qui? Per a mi és molt clar, independència de la nació catalana -la sencera: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó- i per a la seva gent. Independència per decidir com volem prendre les decisions de manera col·lectiva i respectant-nos als uns als altres sense caure en el fals joc de les majories. Independència per tenir un país lliure de corrupció, transparent com l'aigua que baixa pels rius de les nostres muntanyes, i independents per decidir, també, en quin sistema econòmic i social volem viure, de quina manera volem gestionar els nostres recursos. Perquè és clar que si la SociovERCgència alguna cosa ens ha ensenyat és que mentre uns quants es reparteixen el pastís aquí qui paga els plats trencats és el treballador en vaga o l'estudiant en lluita, i sobretot, els milers de ciutadans que malden per tirar endavant dia rere dia amb un sistema que l'oprimeix, l'anihila i l'aliena en una societat sexista i patriarcal.

Efectivament, no vull un país governat per La Caixa, Abertis, els Núñez, Pujol i companyia. I com que no volem això, i per sort som molts els que no ho volem, crec que el millor dia per cridar-ho i deixar-ho clar no és l'1 de Maig o qualsevol altre dia especialment assenyalat per a reivindicacions socials, sinó tot el contrari, precisament el dia en què volem cridar que el nostre poble ha de ser lliure i decidir-ho lliurement, hem d'assenyalar amb vehemència aquells qui es volen apuntar el gol i seguir teixint extenses xarxes d'absorbiment de recursos públics. Els hem d'assenyalar perquè se'n vagin d'una vegada per totes a la presó que és on haurien de ser tots. Que en el dia més assenyalat en el què el senyor Mas espera sentir-se més reconfortat pel "seu" poble, ens agrupem per dir-li: Espanya no, però a tu tampoc no et volem.

És cert, probablement en això som menys que el total de gent que vol la independència, però cal fixar-s'hi: els qui tenen més reticències a que tots participem de la cadena humana són ells, no nosaltres. 

Amb tot, perquè doncs lluitar ara i ja pels drets socials al mateix temps, si cap més, que pels nacionals? Per una raó ben senzilla: perquè al pas que anem, per quan aconseguim la independència serem una societat encara més patriarcal, amb unes bosses de pobresa encara més accentuades, amb uns treballadors més precaritzats, amb una universitat cada cop menys pública i una sanitat una mica menys universal. Amb un territori encara més explotat per i per al turisme de masses i borratxera, i amb un sector cultural sobre la fina línia de la desaparició. Un tercer sector social desemparat i unes ONG cada dia menys no-governamentals i sense marge d'acció; una Església una mica més rica encara, i un classe aristocràtica que són 400 i seguiran sent-ho. El problema que té aquest país a nivell econòmic -no em cansaré de repetir-ho- és de gestió i repartiment de la riquesa -independentment del que ens roba Madrit. Si a més a més d'això aconseguim com anhelem la independència dels Països Catalans, aleshores estarem a punt d'assolir tots els reptes, sense oblidar que el repte més gran que tenim és tenir unes estructures que ens permetin desenvolupar-nos com un país just, social, transparent, democràtic i lliure. 

Sobre el tema concret d' #EncerclemLaCaixa les opinions també anaven apuntant a una altra direcció: fer una altra cadena humana el mateix dia és restar gent que pot anar a la #ViaCatalana. Si hagués de respondre a partir de la meva experiència més immediata que sóc jo, seria justament al contrari: jo no anava a anar a la cadena humana, i ara sí que hi vaig: un més, no pas un menys. I en qualsevol cas, la gent ja apuntada a la Via Catalana no crec que canviï de cop i volta d'opinió i decideixin anar a encerclar La Caixa, ni que gent que s'ho està rumiant deixi de pensar en assistir-hi. De fet, la pròpia intenció de Procés Constituent tal i com explica en la seva web és la de sumar i està ratificada per la mateixa ANC.

Hi ha qui diu que la proposta de Procés Constituent trenca amb la "unitat" que suposa una cadena organitzada per l'ANC. A mi ja em perdonareu però aquesta suposada "unitat" em fa riure. Unitat de què? Unitat de qui? Si en aquesta unitat no hi té cabuda cap tipus de lluita social no és unitat ni és res. Per una raó molt senzilla: per a mi unitat significa unió de gent diferent amb un objectiu igual o molt similar, i aquesta unitat es visualitza quan es conjunten lluites i tendències en un grup heterogeni en el que són benvingudes les dissidències o els debats interns i externs. Que l'ANC i Procés Constituent hagin trobat la forma de lligar les seves respectives lluites en un dia tant assenyalat em sembla tant important com encertat i és precisament el que pot mostrar aquesta unitat. Ajuntar lluites per un fi comú és el que posa de relleu la unitat, que totes les sensibilitats tinguem cabuda en un dia tant assenyalat és el que ens fa grans. 

D'altra banda, "La Caixa" és la primera entitat explotadora i exportadora dels nostres recursos sense que mai en sortim beneficiats, per tant es mereix un escarni tant o més que la majoria de diputats que n'hagin pogut rebre. No és una qüestió de tendències ideològiques sr. Clotet[4], és una qüestió de justícia social. I comparar això amb sionistes, naturalistes, antitaurins o antimilitaristes és "d'un baix to, i d'un baix nivell, i d'un baix perfil molt preocupant". Els punts bàsics del manifest de Procés Constituent no parlen enlloc d'ideologies ni tendències partidistes: parlen en termes concrets de recuperar la democràcia real en aquest país, que em sembla una de les propostes més lloables que he sentit des del 15-M. I amb tot, encerclar a La Caixa no és -o no només- fer una "acció coercitiva contra la principal entitat financera del país", sinó la mostra d'un malestar generalitzat sobre la pèssima gestió del nostre país, i contra un sistema econòmic i social que ens oprimeix.

Per tot això, el dia 11 de Setembre seré a la #ViaCatalana per la Independència de la nació Catalana lluitant pels meus drets socials assenyalant als culpables concrets -i als no tant concrets- de la misèria que viu aquest nostre país. 

---

[1] http://www.percanviarhotot.cat/

[2] http://www.procesconstituent.cat/encerclemlacaixa/

[3] http://www.youtube.com/watch?v=CbJRBqlkMa4

[4] http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/667628-parasits.html