Aquest blog neix com un intent de trobar un lloc concret en el món fascinant -o no- de l'internet on poder publicar els meus escrits, els meus pensaments, les meves idees i ideals, i on poder-los compartir amb amics i coneguts. De fet, tothom qui vulgui aportar-hi el seu gra de sorra serà benvingut.
Parteixo de la base que saber, saber; no sé res. Però saber que no sé res sempre és millor que el buit cap al qual intenta dur-nos la societat, i projectar els meus pensaments cap a enfora sempre és millor que quedar-me'ls per a mi sol.
És un espai de reflexió, filosòfica però també política, on poder mostrar una altra cara de la realitat.
Entra, llegeix, comenta, reacciona, valora!

dimarts, 24 de desembre del 2013

La nit més llarga, la nit més fosca

Foscor per tot. Foscor a casa, al carrer, a l'església, i fins i tot, foscor al meu cor. Com cada any ha arribat la nit assenyalada. La nit en què, segons diuen va néixer Jesús. És curiós que aquest personatge de la història de la humanitat que ha aconseguit amb l'ajuda inestimable de l'església i de milers d'anys canviar els costums de les nostres societats i imposar un model de calendari i de celebracions anuals, nasqués en una nit com aquesta, la nit més fosca de l'any, la nit més llarga: la nit en que cada any la gent es torna bondadosa i que, només per uns moments, es converteixen en bones persones i deixen anar unes monedes perquè el pobres de l'Àfrica, considerats per molts inferiors a nosaltres, puguin 'sobreviure'. ¿Potser no s'han adonat encara que la pobresa no es troba tant lluny de nosaltres i que, precisament, celebracions com les que fem per aquestes dates són les que propicien la mort d'un nen més a l'Àfrica, que un home del carrer passi una nit més sense cap tipus de companyia més que la de la seva ampolla d'alcohol aconseguida per les petites monedes que ha aconseguit durant el dia, i sobretot, que aquestes festes són el clar exemple de la victòria d'aquest fals sistema capitalista, en què els rics són cada dia una mica més rics i els pobres cada dia una mica més pobres? No es tracta de deixar anar un parell de bitllets per nadal, ni de resar cada dia perquè el món sigui més bonic, tant sols viure en conseqüència i procurar que els teus actes siguin una mica menys capitalistes, una pèl més injustos, un xic més conscients.
Encara ara em pregunto perquè contem els anys i les èpoques, les dècades i els segles, des de l'any en que va néixer aquest personatge. El primer Hippie de la humanitat que va aconseguir canviar el cor de la gent, però que, amb el temps, el seu exemple ha fet que avui el món sigui més injust i més caòtic. Després de tot, perquè no comptem els anys a partir del segle en el que va néixer Plató? O des del dia en què va morir Descartes; o des del dia en que Homer va escriure l'Odissea, o des del dia de la mort de Guifré el Pelós o des del naixement de Francesc Macià, o de Bakunin o de Kropotkin o de Marx, Nietzsche o fins i tot des de la mort de Salvador Puig Antich... I milers de personatges més que, en definitiva, van fer tant o més per la humanitat que Jesús però que no han rebut la mitificació que ha rebut Jesús al llarg de la història. Abans que aquestes dates, el nadal era una celebració pagana per celebrar el solstici d'hivern, igual com Sant Joan servia per celebrar l'inici de l'estiu. De fet, fins i tot la setmana santa es decideix mirant el calendari lunar. Són festes paganes de celebració de la grandesa de la Naturalesa el que marquen les nostres celebracions, no l'església. 
De fet, -tornant als filòsofs- Descartes va creure que havia topat, després de moltes equivocacions i conclusions falses, amb una veritat absoluta que partia d'una frase en llatí: "cogito ergo sum". A partir d'aquí Descartes va arribar a la conclusió que existim, que existeix el món, i encara més important, que existeix Déu. Però amb el temps molts s'han dedicat a rebatre les seves conclusions. Després d'ell -entre d'altres- vingué Hume, qui va arribar a una conclusió potser un pèl decebedora, però una conclusió, d'altra banda, que s'acosta una mica més a la veritat -si és que hi ha veritat: que no podem provar la nostra existència, no podem provar l'existència del Món, i molt menys podem provar l'existència de Déu. És cert també que el seu escepticisme moderat, però, el portà a afirmar que hi ha creences útils a la vida, creences sobre causes probables reforçades per l'hàbit, i que fins i tot hi ha valors defensables per la nostra experiència, però això entre en l'àmbit més que respectable de les creences, que no és el que ens ateny ara. Després d'ells, com sabem, serà Nietzsche qui enmig la seva follia, rere la boca de Zaratustra, ens dirà: "Déu ha mort". Potser és una de les frases més simples i amb més força de molts pensadors. Primer perquè denota una constatació, que allò que hem creat (nosaltres, els humans) durant anys, ja no existeix; però després perquè posa de manifest qui ho ha fet: l'home. L'ésser humà, capaç del pitjor i el millor, tal com va crear Déu, el va matar per posar-se el seu lloc. Però potser del que es tracta, com digué ell mateix, no és de posar-se en el lloc de Déu, ni tant sols intentar ocupar el seu lloc amb una altra divinitat, sinó simplement, convertir-nos en superhomes: persones capaces de crear valors de nou, de crear un nou sentit dels valors, de desenvolupar una nova visió de la moral més enllà del bé i el mal. 
Però tocant de nou de peus a terra, cal ser realistes: l'església avui dia dóna una imatge dels cristians que va directament lligada al capitalisme, i fins i tot podria anar relacionada amb una mena de xenofòbia o racisme. En aquest sentit sembla que amb el nou papa alguna cosa està canviant, però a mi no em convenç qui viu en un palau i ha convertit aquest palau en un país que a més a més és un paradís fiscal. 
Sense anar més lluny avui, i cada dia des de fa dècades, al Pròxim Orient moren palestins i jueus (més palestins que jueus), i sí, durant el nazisme i la segona guerra mundial els jueus van rebre i patir molt, però, qui defensa avui als palestins? És que potser David s'ha tornat en Goliath? Avui Israel és un govern preparat per la guerra pels Estats Units d'Amèrica (sí, sí, el país dels valors, la llibertat, la democràcia i bla, bla, bla...), i Palestina un país oprimit, asfixiat, anihilat, pel poder d'un sistema i una religió.
La meva posició és doncs inconfusible, malgrat creure en la dimensió espiritual de la persona, em considero ateu: no crec en cap Déu i no diferencio les persones per la seva raça, la seva cultura o la seva religió. Tant sols m'esforço en condemnar el sofriment, la injustícia i l'abús de poder; perquè en el fons, la vida no és més que una lluita constant en contra de tot allò que fa que avui el món sigui tal com és: i el Nadal és ni més ni menys que la "festa major" del capitalisme; amb el beneplàcit d'una doctrina eclesiàstica ancorada en el passat, com veiem sovint, defensant els valors més 'carques', reaccionaris i antidemocràtics.
Crec doncs que el nadal és una estafa perpetrada per escurar les butxaques de qui menys tenim i poder omplir les dels qui més tenen. 
Feliç consum i pròspera misèria!

7 comentaris:

  1. Així això és el que els hi diràs als teus fills quan el Pare Noel no els hi porte regals?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una molt bona pregunta. Als meus fills no podria explicar-los tot això d'entrada. Però sempre he pensat que hi ha alternatives si per "nadal" (hivern) vull fer regals i celebrar coses. D'entrada tenim la tradició tant nostrada del caga-tió, tradició pagana pròpia de la nostra cultura i que es pot fer coincidint amb el solstici d'hivern. Jo si pogués el dia 25 de Desembre treballaria, i així els ho mostraria els meus fills (aprofitant per exemple per fer de voluntari en llocs on es necessiti (menjadors socials, gent sense sostre, gent gran que es queda sola, etc). D'altra banda, si és necessari fer regals a més a més del tió, (si ho trobés necessari) podem fer -per exemple- regals d'any nou. Per celebrar que entrem un nou any i desitjar-nos el millor el dia 1 ens llevem amb regals. I això per no oblidar el ja clàssic amic invisible! A tot això, el més important és pensar en regalar coses que necessitem, que ens surtin del cor i sobretot respectuoses amb la cultura, amb les persones (sense distinció de gènere o sexe) i respectuoses amb el medi, educatives i inclusives. (i em deixo moltes coses a afegir)
      espero que com a resposta et serveixi! no sé qui ets, però gràcies de totes maneres per comentar!
      Salut!

      Elimina
    2. Tot i que ho veig una mica utòpic, sí, em serveix de resposta.
      Gràcies i disculpa l'anonimat!

      P.D. Probablement ha l'has vist, si no és així crec que ho trobaràs interessant.

      http://www.youtube.com/watch?v=4guCYjvD-xs

      Elimina
  2. Bernat m'ha agradat molt el text!!!! Segueixo molt la teva web :) ;)

    ResponElimina