Aquest blog neix com un intent de trobar un lloc concret en el món fascinant -o no- de l'internet on poder publicar els meus escrits, els meus pensaments, les meves idees i ideals, i on poder-los compartir amb amics i coneguts. De fet, tothom qui vulgui aportar-hi el seu gra de sorra serà benvingut.
Parteixo de la base que saber, saber; no sé res. Però saber que no sé res sempre és millor que el buit cap al qual intenta dur-nos la societat, i projectar els meus pensaments cap a enfora sempre és millor que quedar-me'ls per a mi sol.
És un espai de reflexió, filosòfica però també política, on poder mostrar una altra cara de la realitat.
Entra, llegeix, comenta, reacciona, valora!

diumenge, 5 de gener del 2014

Carta als Reis (màgics i no màgics)

D'entrada als reis els demanaria que abdiquin. Sí, sí, està molt vist ja, però què vols, no està de més recordar que vivim amb un rei pre-constitucional posat a dit i educat pel mateix Franco. 
A tots els reis del món, que abandonin aquesta forma rància i antiga de govern per dotar de més autonomia als pobles i a la seva gent. 
A tot això, ja que abdiquen, que aboleixin la constitució, promoguin referèndums d'autodeterminació de tots els pobles de l'Estat Espanyol i que aquests puguin iniciar un Procés Constituent fet des de baix. 
A Melcior i Gaspar els demanaria que corrin a ajudar a Baltasar, que es troba enganxat dessagnant-se a les tanques de Melilla. 
Als reis del 'mambo' -vegis Millet, Rato, Núñez, Camps, Crespo, Bagó, i tants i tants altres que porten anys estafant-nos directa o indirectament- que se'n vagin a la presó. Judici popular i a la presó uns quants anys i que n'aprenguin tu, a veure si sense tants luxes potser se'ls passa la febre aquesta de voler-ho tot per ells.
Als reis del parlament, ConvERCgència, els demanaria que deixin de jugar amb el nostre país, que deixin de privatitzar, retallar, i entossudir-se en intercanviar cromos com si fóssim rucs. Que deixin de malvendre el nostre patrimoni i destrossar el nostre paisatge, perquè per quan siguem independents ja no existirà el país, i les Estructures d'Estat ('oju', en majúscules) seran La Caixa, Abertis, Agbar, Tabasa, i Núñez y Navarro, que últimament està rebent una neteja de cara gràcies a fons públics bastant important. Ah, i que ja que finalment prohibeixen les pilotes de goma, que prohibeixin també els desnonaments, que no costa tant i farian molt bé a la societat.
Als reis de la Demagògia, PP i Ciutadans, que se'n vagin a fregir espàrrecs i si pot ser, no tornin mai més. Si no són catalans ni volen ser-ho, que vagin a buscar espanya a una altra banda perquè aquí no la trobaran. 
Als reis d'Europa, Merkel i Sarkozy, els demanaria que deixin d'asfixiar-nos i sobretot que deixin de dir-nos el què hem de fer o deixar de fer, que li facin una trucada al senyor Rajoy i a veure si aquest vell ens deixa votar, que ja va sent hora.
Als reis del Món (els mercats financers), que dimiteixin. Que ens deixin amb la nostra pròpia riquesa (aquella que creem nosaltres per conrear la nostra terra) i que deixin d'especular i inventar-se diners de sota la màniga. Que deixin de donar corda a un sistema que ens exprimeix la vida i ens deixa sense alè, ni drets, ni cases. 
A qui correspongui, que algun que altre reialme també deu governar, que tanqui els CIES i prohibeixi qualsevol forma de feixisme i racisme, institucional i al carrer, que Plataforma per Catalunya no es pugui tornar a presentar mai a unes eleccions, i que el racisme sigui perseguit i assenyalat per la justícia.
Al rei de l'Estat, en Rajoy, encara que no sigui més que un bufó, només una cosa: VOLEM VOTAR! I després d'això, apa siau i fins una altra!

I als reis de veritat, als que governen les seves vides, als ciutadans insubmisos, als qui es rebel·len, als que desobeeixen, als que es sindicalitzen i es manifesten, als que defensen la terra i la llibertat: no deixeu de ser-ho, perquè vosaltres sou les 'tres voltes rebels' i l'esperança de tot un poble en moviment!
I als que no, que ho facin, perquè cada dia tenim menys a perdre i més a guanyar: la nostra pròpia llibertat!