El país que volem

Lluitat fa molts anys, el país que volem comença, o ha de començar potser, en la gent. Sí, el primer pas per aconseguir-lo és de i per a la gent. El poble sencer posat a caminar, i els polítics, just darrere seu. I els banquers... bé, aquests potser haurien de començar a passar pels jutjats. 

El país que volem comença a Salses i s'estén fins a Guardamar, segueix per Fraga i arriba fins a Maó. No serà fàcil, és cert, recuperar la territorialitat plena de la nostra nació que són els Països Catalans; però només avui, i avui és cada dia, és responsabilitat nostre lluitar-la per guanyar-la amb el convenciment dels qui no es donen mai per vençuts. 

El país que volem no entén de 'lobbies', ni de censura. No entén de Godós, Zetas, ni TV3 -la nostra- tal volta més privatitzada, tal volta més privada de llibertat. Sí, probablement TV3 ha permès que molts s'hagin passat al nostre costat, però també ha permès, encara més, que ens segueixin amagant el que fan els de dalt, les elits extractives, i que segueixin amagant el que passa a les places i carrers de les nostres viles i els nostres barris que és on es construeix des de fa més de 30 anys el nostre alliberament nacional. 

El país que volem és solidari i lliure per crear autogestió i auto-organització. Per crear comunitat. Comunitat és allò que es crea i recrea a partir del contacte amb l'altre, a partir del compartir experiències, a partir del construir plegats... el país que volem.

El país que volem no ha d'entendre de notes ni exàmens, ni d'una educació competitiva i elitista. Volem una educació pública i de qualitat, repensant de zero el significat de la paraula educació, que és allò que aprenem al llarg de la vida. L'aprenentatge és continuat doncs, i no pot anar lligat a ser mà d'obra per a la fàbrica -o per a les tecnologies, o per a les empreses opressores, o...

El país que volem pot ser un país lliure de desnonaments. On el dret a l'habitatge sigui una realitat i no una quimera. On tinguem una renda mínima garantida. Perquè ningú, repeteixo: ningú, mereix ser deixat a l'estacada, o pitjor, en una cuneta. Un país on tothom tingui una oportunitat per ser i per viure.
Ha de ser també un país integrador: on no existeixin els CIE's ni l'extradició, sinó que aprenguem a viure i conviure entre nosaltres tal i com som, tots els qui vulguem fer créixer fruits en la nostra terra.

El país que volem reivindicaria la vocació: tots i cadascú de nosaltres tenim dret a lluitar per la nostra pròpia voluntat de ser, per al projecte de vida propi; projecte de vida en comú: comunitat -de nou.

Aquest país, també, pot ser lliure de contaminació i dependència petrolífera; que en el món en el que vivim probablement costaria molt poc aprendre a usar l'energia que la mare naturalesa posa al nostre abast. Ella ens dóna el permís, no som nosaltres qui l'agafem, tinguem-ho clar. Lliure per tant, també, de nuclears, allò que posa en perill dia sí dia també la salut del nostre poble. 

En el país que volem, com avançàvem, aquells qui han ficat la mà a la caixa serien a la presó, i els qui estan a la presó per poc més que una manifestació serien als Ateneus Populars i a la resta d'Espais Alliberats per explicar les seves experiències: experiències que no s'haurien de repetir mai més. També podem ser un país lliure de bales de goma: perquè mai més cap persona quedi cega d'un ull.

El país que volem pot tenir una banca ètica, solidària i sostenible, que no es basi només en l'enriquiment per l'enriquiment i que aposti per la reinversió dels recursos creats en la pròpia terra i els nostres projectes.

Un país, també, pacífic: lliure de guerres i exèrcits.

Aquest país, que pot aprendre a prendre les decisions de manera directa, activa i participativa; ha de fer que els referèndums estiguin a l'ordre del dia, i on cada vila i cada poble pugui decidir la forma de gestionar-se; municipalitzant serveis i recursos. 

El país que construïm pot ser lliure de fums, per poder passejar pels barris i pobles lliurement; i pot tenir un transport públic de veritat, que ens ajudi a mantenir el respecte per la nostra terra i el nostre entorn, al mateix temps que apropi una mica més el nord al sud, i l'est a l'oest. 

Un país que ha d'aprendre a re-inventar-se, i sobretot, a no dependre d'un turisme pervers, que es base en l'explotació de les nostres costes i les nostres muntanyes. 

Un país que podem i hem de construir entre totes i tots, apel·lant a la nostra història i a les nostres realitats. Un país que tot just es troba a les beceroles però que portem molts anys construint -tants com en té la nostra història.

Un país que no conegui la por a seguir creixent, a fer camí vers la prosperitat pròpia i de tots els pobles del món. Un país on puguem fer les regles del nostre propi joc: des de la humilitat, fent camí cap allò que hem somniat, des de la sinceritat: per seguir fent passes, sempre endavant!

Un país en què els amants de la utopia puguem prendre la terra i sembrar la llibertat. 

Un país on no ens facin por els somnis, siguem valents per posar-nos a caminar!

Un país... un país! I tot un poble en moviment!
El país que volem: #HoVolemTot

Aquest text enllaça amb un altre blog: http://roger-medina.blogspot.com.es/ dins la cadena per la independència blog a blog: http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/