Aquest blog neix com un intent de trobar un lloc concret en el món fascinant -o no- de l'internet on poder publicar els meus escrits, els meus pensaments, les meves idees i ideals, i on poder-los compartir amb amics i coneguts. De fet, tothom qui vulgui aportar-hi el seu gra de sorra serà benvingut.
Parteixo de la base que saber, saber; no sé res. Però saber que no sé res sempre és millor que el buit cap al qual intenta dur-nos la societat, i projectar els meus pensaments cap a enfora sempre és millor que quedar-me'ls per a mi sol.
És un espai de reflexió, filosòfica però també política, on poder mostrar una altra cara de la realitat.
Entra, llegeix, comenta, reacciona, valora!

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Horitzó 2015

En els últims mesos hem iniciat un ball de xifres, dates i més dates sobre quan com i a través de què es construeix la independència. La principal opció per a tots és, com no, una consulta el 2014, però és clar que això tampoc no és segur. Per començar un consulta com? Amb més d'una pregunta? Amb més d'una resposta? No, no, necessitem una pregunta clara i una única resposta possible: o sí o no. No hi ha matisos, o volem ser independents o no volem ser-ho. Tots els matisos que es vulguin aplicar es poden aplicar després, no abans. Així, el que necessitem és un consulta d'autodeterminació per avançar cap a la independència; qualsevol cosa contrària això anirà en contra dels anhels de la majoria -a voltes silenciada, podríem dir- del principat de Catalunya. 
Però i si no tenim consulta a on anirem a parar? Aleshores és quan es diu que hem d'entendre les eleccions europees en clau de consulta. Perdoni? Jo al parlament europeu ja hi vaig votar una vegada i no sé si hi tornaré a votar, i votar al parlament europeu és votar a unes estructures que no suporten cap tipus de democràcia i que no representen a ningú per més que ho intentin. Un parlament que té 219 diputats que voten en contra de donar suport a les víctimes del franquisme és un parlament i uns polítics que no han entès res del que ha passat els últims 100 anys a Europa, i no només això, sinó que alguns, a més a més, se'n vanten. En el parlament europeu les decisions del poble de Catalunya queden diluïdes, i és molt difícil, per no dir impossible, que contem amb l'ajuda de l'Europa dels mercats i el capital per aconseguir la independència que anhelem. 
Aleshores tenim les plebiscitàries: un recurs democràtic però inexacte, perillós i buit de contingut. Representa que s'haurien de fer grans coalicions entre el sí i el no? Ja sabem que ERC i CiU hi aniran de la maneta, però em consta, sé, i espero que la CUP se'n quedi al marge. La CUP potser aniria amb Procés Constituent (si hi arriben a temps i la militància de la CUP ho troba oportú, és clar) i amb una mica de sort (potser molta, i potser sóc massa optimista) ICV-EUiA també s'apuntaria a aquesta gran coalició. I el PSC? Se n'aniria amb C's i el PP? O es quedaria sol? Potser farien un "bloc dels indecisos" amb ICV? Massa incògnites i massa problemàtiques com perquè unes eleccions així signifiquin cap avenç a nivell del principat i nacional cap a la independència.
I a partir d'aquí què tenim? Algú dirà, 40 dies (o mesos, o anys) pel desert. Doncs no, el que tenim, i el que sí que des de la meva perspectiva pot donar un gir en l'estat de la política actual són les eleccions municipals del 2015.
Com he vingut dient i repetint, el país que volem l'hem de construir entre totes i tots, només si el construïm sumant totes les veus que se senten a les places dels barris i les viles, als plens dels ajuntaments, a les associacions de veïns i veïnes, als moviments socials, culturals, educatius i polítics, a les assemblees sindicals, a les iniciatives municipalistes, a les escoles, instituts i universitats, només amb totes les veus podrem construir un país socialment just. Hem de sumar tots els moviments, totes les veus, totes les accions, tots els recursos, tots els coneixements, totes les iniciatives. Als municipis és on es mou una part important de les decisions que afecten a com gestionem les nostres ciutats, a com gestionem els nostres recursos, i és des d'on es pot incidir en la democràcia real, en la presa de decisions de forma activa i col·lectiva, a l'avenç cap a una societat més justa i igualitària on hi sigui i hi càpiga tothom.
Les eleccions municipals de 2015 s'hauran de fer sí o sí, peti qui peti, i és responsabilitat nostra i només nostra que aquestes esdevinguin una vertadera revolució social i política. De fet, la història així ens ho explica: foren unes eleccions municipals l'abril de 1931 les que desembocaren en la 2a República, les que portaren a Macià al balcó de la Generalitat a declarar la República Catalana. És responsabilitat nostra, doncs, que 84 anys més tard d'aquella gesta fem justícia a la memòria dels nostres avis i àvies per tal de construir el país que volem. Només entre totes serà possible, només als nostres ajuntaments podem radicalitzar la democràcia, radicalitzar, al cap i a la fi, el dret a decidir; és a les viles i ciutats on construïm la Unitat Popular, és als nostres barris on es construeix el nostre futur. Com sempre diem, anem lents perquè anem lluny, no perdem el nord, sabem on som i cap on volem anar, el país que hem de construir el construirem mica en mica a les nostres viles i ciutats.
Des de baix, doncs, fem realitat els nostres anhels: que sigui del poble tot el govern!

3 comentaris:

  1. Bon dia senyoret (prometo que serà més seriós el comentari)!

    Hi estic d'acord amb tot el que s'exposa, passant per no tenir la pregunta clara, per les eleccions europees i el que representen, entre d'altres. Les plebiscitàries és una eina, però com bé comentes estan buides i poden ésser perilloses, ja que suposaria un 'status quo' si definitivament s'assoleix l'alliberament d'una part de la nació. Tot i així, trobo que tant CiU com ERC no tenen perquè anar junts. Si mirem el panorama polític i les pretensions de la societat a l'hora de votar si avui es fessin unes eleccions ERC seria la més beneficiada, per tant no trobo que li surt molt a compte lligar-se amb CiU. Però bé, aquest no és el tema.

    Exactament en quin mes cauen les eleccions municipals de 2015? La meva opinió al respecte és bona, de que permetrien mostrar amb claredat l'opinió de la societat catalana, i sense problemes de coalicions entre forces polítiques. Òbviament no vull fer de Catalunya un Estat, però copiat de l'actual estat espanyol, ans sinó un diferent, més just, pròsper, democràtic, participatiu, amb cura pel territori, lliure de corruptes i estafadors... Buf, pot arribar a ser una utopia, però d'utopies es viu. En qualsevol manera, que m'enrotllo i no acabo, si aquesta és la fita a assolir ni per al 2015 en tenim. No crec pas que el país estigués prou madur per aquest pas. Sí que molta gent se n'ha adonat que això no pot seguir així i cal un canvi molt profund. De fet, tot i que la crisi m'agafés amb 17 anys i no tingués molt clares les meves idees polítiques, m'ha fet obrir els ulls i instal·lar-me en aquest moviment ple d'il·lusió i de canvi, però som els que som, i per al 2015 hi haurà més gent ficada, però penso, que no prou (tant de bo m'equivoqui). Pel que estem madurs és per a l'emancipació política de estat actual. Tant si el moviment és de dretes com d'esquerres o de centre, però ho és. Per això, penso que primer hauríem d'assolir l'alliberament del Principat, tot i que em costi acceptar-ho, tot i que inicialment ens posin traves per començar de nou tot i construir un país just i viable. I no vull caure en el típic discurs de "primer la Independència i després ja veurem", no. M'encantaria i m'engrescaria molt que la Independència vingués acompanyada del que ja he exposat anteriorment, o que, si més no, el dit actualment s'assolís, fossin valors de la societat actual o la d'aquí uns anys i, 'de facto' obtenir la Independència. També.

    A més, trobo que dir de fer eleccions al 2015 desil·lusionaria a part de la societat (bé, potser és una idea abstracta, difusa i contrària) perquè es veu lluny, que no tant, però quedava el 2014 com una data simbòlica. D'altra, que si es fa al 2015 sembla que es faci el joc a aquells que la volen fer al 2020, a aquells que no els interessa l'alliberament nacional i només veu en la independència guanyar calers o reputació (vegem-ne alguns polítics) o bé volen allargar la consulta, posar-la com un fet que ha d'ocórrer a llarg termini per a que el temps ens la faci oblidar. En tot cas, això del 2015 ja ho va dir en Vila d'Abadal i va rebre crítiques de les dues cares de la moneda.


    Bé, aquesta és la meva explicació i/o opinió, un xic llarga, un xic pel de contrasts i ambigüitats, però ja em diràs. Per si no havia quedat clara ma opinió, hi estic a favor, ans amb un "però" de sabor amarg que pot ésser dolç si aconseguim uns propòsits justs.

    Salut Bernat, i moltes mercès per deixar-me dir la meva.


    PD: per cert, molt bona la de "Tot" de Kòdul.

    ResponElimina
  2. estic motl d'acord amb tot el que dius. Però sóc tant refotudament idealista, utòpic, inengenu que m'importa un rave la independència del principat. Ha arribat un punt en què ja no m'importa el referèndum (a moments, quan em ve la vena sentimental "patriòtica" aleshores potser sí...) el què m'importa és canviar-ho tot, i com molt ve dius serà un canvi lent de fer, a poc a poc i bona lletra, sense presses. Horitzó 2015 és un primer pas. No és el definitiu. Després vindrà el 2019, el 2023, el 2027 i així fins que la Unitat Popular Democràtica Participativa Justa Inclusiva Activa sigui una realitat.

    ResponElimina
  3. Doncs t'entenc, però és mirar enrere, i viure tant gent que ens ha deixat per lluitar per una llengua, cultura i país (i sí, també pels canvis socials) que em negaria a renunciar a l'altra part. Jo també ho vull canviar tot, que per cert, ja veig que va anar molt bé, i pel bé de tots anuncien que hi hauran més manifestacions.


    PD: i deixa't de Pau's Alabajos xD

    Una abraçada!

    ResponElimina