Aquest blog neix com un intent de trobar un lloc concret en el món fascinant -o no- de l'internet on poder publicar els meus escrits, els meus pensaments, les meves idees i ideals, i on poder-los compartir amb amics i coneguts. De fet, tothom qui vulgui aportar-hi el seu gra de sorra serà benvingut.
Parteixo de la base que saber, saber; no sé res. Però saber que no sé res sempre és millor que el buit cap al qual intenta dur-nos la societat, i projectar els meus pensaments cap a enfora sempre és millor que quedar-me'ls per a mi sol.
És un espai de reflexió, filosòfica però també política, on poder mostrar una altra cara de la realitat.
Entra, llegeix, comenta, reacciona, valora!

divendres, 16 de març de 2012

Por de la por

Por. Por de pensar massa o massa poc. Por d'actuar, por de dir. Por de no transmetre tant com voldria i també de voler fer-ho més del compte.
Por d'esmerçar-me tant en transformar el què i els qui m'envolten, que al final m'oblidi de transformar-me a mi mateix.
Por d'escriure, de llegir, massa o massa poc. Por de no fer-ho.
Por de voler viure, jo, tantes coses, que m'acabi oblidant dels altres. Por de no ser prou fidel, por de voler un reconeixement, por...
Por de cercar i no trobar. Por de buscar massa el fi i oblidar-me del mitjà per aconseguir-lo.
Por de la tendresa, por de l'amor, por del desig, por d'estimar, por de mi.
Angoixa per tanta por i por de l'angoixa. Por de la por.
Por del passat , por del present, por del futur.
Por de perdre la por. Por de que creixi. Por de perdre el sentit de les coses, por de desitjar un sentit a tot. Por de saber i d'ignorar. Molta por.
Por de moure'm, por d'estancar-me. Por de marxar i por de quedar-me.
Por de ser massa crític i de no ser-ho gens.
Por de viure i por de morir.
Paradoxal por, i tanmateix, por de la paradoxa.
Por de tenir masses opcions i no saber triar. O de no tenir-ne, en realitat, però també de perdre-les.
Por de decidir, no per mi, sinó pels altres.
Por d'estar sempre intentant complir, por de no fer-ho; por d'aprendre i desaprendre. I de desaprendre a aprendre.
Por de la bellesa i de la seva lletjor.
Por de no voler, por de no poder, por d'estar massa viu, o massa poc. Por de pregar massa i por de combregar. Por de voler convergir i que això ens separi.
Por de veure-hi clar, por de ser cec. Por de voler ser un model, i no ser-ho.

Però... què faríem sense la por? Tinc por de creure i, tanmateix, crec en la por. La por em fa avançar i tot i així retrocedeixo.
Sí, decideixo amb por, i retrocedeixo a l'origen. Al punt de la primera concepció. Sí, percebo que tinc concepció. Por de ser el primer o l'últim en fer-ho.

Por, diríem, de seguir avançant, o de trigar massa en avançar.

Què seríem sense la por?

Por de ser humà, i de perdre la humanitat. Por de no existir i de creure que existeixo.

Existiria sense por? No.
Por de respondre amb un sí.

Por de crear, por de destruir; i por, en definitiva, de destruir la por per crear més por.

4 comentaris: