Aquest blog neix com un intent de trobar un lloc concret en el món fascinant -o no- de l'internet on poder publicar els meus escrits, els meus pensaments, les meves idees i ideals, i on poder-los compartir amb amics i coneguts. De fet, tothom qui vulgui aportar-hi el seu gra de sorra serà benvingut.
Parteixo de la base que saber, saber; no sé res. Però saber que no sé res sempre és millor que el buit cap al qual intenta dur-nos la societat, i projectar els meus pensaments cap a enfora sempre és millor que quedar-me'ls per a mi sol.
És un espai de reflexió, filosòfica però també política, on poder mostrar una altra cara de la realitat.
Entra, llegeix, comenta, reacciona, valora!

dimecres, 12 de gener de 2011

A B

Existeix un lloc que no existeix. Queda amagat entre el constant moviment de la ciutat de Barcelona. Imperceptible a ull nu, amagat rere una façana màgica de molts i molts anys enrere.

És un espai on hom pensa, escriu, dibuixa, crea. Sí, és un lloc per a crear. On el constant i estressant moviment de la metròpoli deixa d'existir, i on el també constant -i a voltes igualment estressant- moviment de la teva imaginació no cessa mai.


La tranquil·litat i la serenitat s'apoderen de tu i permeten que, per uns moments, oblidis els neguits que dia a dia et persegueixen en la teva vida quotidiana. Uns neguits que, després de tot, conformen la teva vida. Uns neguits que en aquests moments aprens a gestionar, a oblidar si s'escau, i quan no, a repensar. D'alguna manera a re-imaginar. Perquè, de fet, és la imaginació la que ens porta cap a aquests neguits. És imaginar el futur el que fa que tinguem preocupacions respecte la nostra vida diària, però també és el que fa que tinguem inquietuds, i sobretot, il·lusions. I d'il·lusions n'hi ha de molts tipus; n'hi ha que l'únic que et fan fer és retrocedir, i que et recreïs en la nostàlgia del que 'hagués pogut ser' però que mai serà; però també hi ha les que, dia a dia, et fan avançar i que dónen sentit a aquella pregunta trampa: 'perquè em llevo cada matí?'.
No em llevo perquè 'hagi de' ... anar a la uni, a treballar o a veure algú, a fer alguna reunió o excursió. Hem llevo perquè em fa il·lusió el fet d'anar a aquests llocs, espais o compromissos, perquè aquests també són els que dónen sentit a la meva vida i perquè, en un futur, em faran altra volta més conscient, més lliure.
La consciència i la llibertat són certament dos temes molt recorrents quan escric i que possiblement més endavant desglossaré amb més o menys criteri i/o identitat; però val a dir que per a mi estan íntimament interrelacionats i que d'una manera o altra, amb la meva imaginació aconsegueixo convertir-los en neguits o il·lusions que, d'altra banda, també m'ajuden a tirar endavant dia a dia.

Existeix un lloc que no existeix, on totes aquestes idees tenen cabuda i on la flama del pensament no s'apaga mai. Més enllà d'un lloc, un nom i un espai, és un món; assaborible amb tots els sentits, sempre a través de la consciència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada